Avui
------------------------------------------------------------------------
Ruper Ordorika:
El cantautor comença avui a Reus una gira dins del cicle
Ressons en què farà un repàs a la seva discografia
i oferirà temes del seu darrer treball, 'Hurrengo goizeán'
(L'endemà al matí).
De vegades penso que vaig començar a cantar en euskera perquè
era el més prohibit que hi havia en els meus temps. És
una qüestió que et lliga a la teva generació
i a una determinada època -exp lica Ruper Ordorika-. Vaig
començar a cantar en euskera per raons apologètiques,
gairebé de defensa d'una cultura i d'una comunitat, però
a poc a poc va sent el teu ofici i la identificació és
molt gran".
Després de més d e vint anys en el món de la
música, el cantautor continua sentint la mateixa pregunta
formulada de mil maneres diferents, però sempre ha tingut
molt clar que la seva llengua és fonamental en el que vol
fer, "em trobo molt a gust cantant en euskera i crec que tinc
molt per avançar, per a mi també té una mica
de necessari si vull cantar tal com sóc jo. Al final un tracta
d'adequar-se a si mateix, de buscar alguna cosa verdadera en el
que fa , i per a mi, aquesta recerca passa per això".
Tot i que en el seu darrer disc, Hurrengo goizeán, es poden
trobar alguns tocs de folk i pop, i que durant la gravació
va estar acompanyat pels músics de jazz Ben Monder, guitarrista,
i Kenny Wollesen, bateria, Ord orika descarta que el seu estil evolucioni
cap a la barreja de ritmes: "No intento fer cap fusió",
puntualitza.
Actitud rockera
El cantautor, que al llarg de la seva carrera ha estat comparat
amb estrelles com Lou Reed i Bruce Springsteen, manté un
estil rocker, tot i que també ha gravat dos discos de cançó
tradicional amb el trio Hiru Truku. "Per a mi és una
font d'inspiració. Jo sempre dic que el rock és una
actitud, no és una sèrie de compassos ni una sèrie
d'adorns o d'atrezzos", afirma, i afegeix que "respecte
a la cançó tradicional, és una actitud ant
iacadèmica davant la música, per dir-ho així.
No es tracta de conservar res sinó de transmetre alguna cosa
que tu has rebut en un context i que té una vida. En el cas
de la cançó que jo faig, és transmetre-la tal
com ve, sense una idea de cànons".
El treball d'Ordorika ha estat marcat per la seva estreta relació
amb alguns escriptors bascos, entre ells Bernardo Atxaga, autor
dels textos que el cantautor va adaptar al seu primer disc, Hautsi
da anphora. La co l·laboració entre el músic
i autors com Joseba Sarrionaindia, Manu Ercilla i Jon Juaristi,
entre d'altres, els va animar a crear una revista anomenada Pott,
de la qual només es van arribar a publicar sis números.
Pel que fa als referents musicals, l'artista no té uns puntals
que li serveixin com a models a seguir i es mostra molt obert a
qualsevol estil i ritme: "Vaig des de guitarristes d'improvisació
fins a escoltar Bob Marley i Brassens. M'encanta la cançó
com a gènere. M'agrada molt quan hi ha una veu molt pròxima
i amb els mínims d'artificis, és una cosa que està
present en qualsevol estil".
Sandra
Sánchez.
